Turner. La llum és color

En aquesta entrada volem parlar d'aquest pintor i de l'exposició que vam veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya, sense dubte, una selecció de quadres, gravats i estudis que ens permetrà entendre la seva evolució com artista i la seva obsessió per la llum i com plasmar-la al llenç, tot això l'hi va permetre ser reconegut anys després com el "mestre de les llums" i un dels millors paisatgistes de la història.

Pero abans de comentar aquesta exposició, voldriem fer un resum de qui era el al pintor, aquarel·lista i gravador romàntic anglès Joseph Mallord William Turner (1775-1851)

Turner va entrar a les escoles de la Royal Academy of Arts amb tan sols 14 anys. Va ser acceptat als 15, ja que, a diferència dels seus contemporanis, estava interessat a formar part d'aquesta. Al principi, va mostrar un entusiasta interès per l'arquitectura, però la seva activitat artística va ser estimulada per l'arquitecte Thomas Hardwick júnior. Sir Joshua Reynolds, president de Royal Academy llavors, va admetre Turner i el va orientar definitivament al món de l'art. Una aquarel·la seva va ser acceptada per a l'exposició estival de la Reial Acadèmia el 1790, després de només un any d'estudi. El seu primer oli va ser exhibit el 1796. Durant la resta de la seva vida, va exposar regularment a l'Acadèmia.

És comunament conegut com el pintor de la llum, rebatejat no solament pels seus olis sinó també com a aquarel·lista, ja que se'l considera un dels fundadors de la pintura paisatgística anglesa a aquarel·la.

Un dels seus quadres més famosos és El Temerari remolcat a dic sec pintat el 1839, dipositat a la National Gallery de Londres.

Turner, conjuntament amb John Constable, va ser un estandard de la pintura anglesa als seus darrers anys, i va ser popular també a França. Els impressionistes van estudiar acuradament les seves tècniques, per dilucidar el poder de les seves teles. A l'era de l'art modern, fins i tot l'art abstracte s'ha vist influït per ell.

Turner va ser lenta però imparablement evolucionant cap a un estil lliure, atmosfèric , a vegades esbossant fins i tot l'abstracció, que va ser incomprès i rebutjat per uns crítics que portaven dècades admirant-lo. L'aparent caos que omplia les últimes obres de Turner va ser atacat per considerar-se l'obra d'un dement. Es diu que la mateixa Reina Victòria es va negar a concedir-li l'orde de cavaller (honor atorgat a molts pintors de menor categoria) perquè considerava que Turner estava senzillament boig.

Per nosaltres, senzillament un geni, i, com molts genis, amb un caràcter eclèctic, obsessiu i moltes vegades envejat i incomprès.

EXPOSICIÓ MNAC: TURNER. LA LLUM ÉS COLOR

Aquest agost vam visitar l’exposició de Willian Turner i podem dir que entenem perfectament perquè el cataloguen com a “mestre de la llum”. En aquesta exposició hem gaudit d' un viatge per part de les seves obres per entendre la seva obsessió amb la llum, els colors i els fenòmens naturals…

Per al pintor, aquarel·lista i gravador romàntic anglès Joseph Mallord William Turner (1775-1851) els elements de la natura són forces abstractes, amb la seva pròpia simbologia i significat. Aquesta exposició explora la seva fascinació pels fenòmens meteorològics i atmosfèrics, des dels inicis de la seva obra, a la dècada de 1790, i fins a finals dels anys 1840.

A través d’un centenar d’obres, pintures, dibuixos, esbossos i gravats, l’exposició ressegueix el desenvolupament de les composicions de Turner, a partir dels primers esbossos, fins a les aquarel·les, els olis o els gravats finals.

Allà, podrem trobar els estudis de llum, proves, quaderns de treball... Molt interessant les aquareles i l'obsessió per trobar els colors definitius i les tècniques per plasmar perfectament aquelles llums i fenòmens atmosferics.

La principal inspiració de Turner va sorgir dels seus viatges per la Gran Bretanya i l'Europa continental i els seus paisatges incorporen fonts diverses, des de la mitologia clàssica fins a la història de l’art o les invencions tecnològiques modernes, i se situen entre la tradició i la innovació.

The Lake, Petworth, Sunset (1829)

Una de les parts de l'exposició que vam trobar molt interessant i destacable es un dels últims ámbits de l'exposició: La foscor és visible

Basant-se en els estudis de les teories del color d’Isaac Newton (1643-1727) i Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832), Turner considerava que la llum i la foscor eren valors visuals i emocionals iguals en l’art i la natura. La sublimitat de la llum no podia existir sense la sublimitat de la foscor, i sovint les juxtaposava totes dues per crear un major impacte.

Turner emprava els colors blanc o negre en les seves formes pures amb moderació, i els reservava sobretot per a l’èmfasi emocional i visual. Una mescla de colors de tot l’espectre, des dels delicats i brillants fins als foscos, li proporcionava els efectes de color, llum i foscor que pretenia aconseguir.

Des de les primeres etapes de la carrera de Turner, la sublimitat de la foscor es representa en forma d’ominosos núvols de tempesta i aigües negres de tinta. Aquesta traça negra recorre tota la seva obra, i entra sovint en conflicte amb l’home i inspira temor a l’espectador. Cap al final de la seva carrera, el sublim encarna formes cada vegada més elementals, però igualment fosques i ominoses. Un dia,Turner va dir «tant de bo tingués un color per fer-les encara més negres».

«Tant de bo tingués un color per fer-les encara més negres» (William Turner)

Una exposició molt recomanable per entrendre a l'autor i la seva obra, aquesta exposició confrontarà l’espectador amb una experiència sensorial de la natura que ens afecta avui tant com ho va fer als seus contemporanis.

#Turner #williamturnerart #pintura #llum #atmosfera #paisajes #paisatges #romàntic #acuarelas #gravados #MNAC #museo #visitaguiada #exposiciónTurner #Lalluméscolor #naturaleza #paisajesmaturales #genio #artista #historiadelarte #gaudeix #del #art #sensepressa