top of page
Foto del escritorPedro Fernández

PLANTES REMEIERES

L'esser humà en la seva lluita per la subsistència ha fet ús dels elements de la naturalesa. Les plantes que ha tingut al seu entorn, han sigut clau per alimentar-se i guarir-se de les malalties, entre altres usos, sempre buscant la millora a la seva qualitat de vida.


Durant milers d'anys les propietats de les plantes no foren considerades conseqüència de l'efecte de les substàncies químiques que les componien, sinó de la intervenció màgica i divina dels déus, dels elements de la natura o d'altres entitats mitològiques i sobrenaturals. Per aquest motiu, l'ús de les plantes ha estat durant molts segles íntimament lligat a les creences, la mitologia i els rituals de cada comunitat.


Aquest ús medicinal ha estat possible gràcies a la suma de coneixements i l'experiència empírica, transmesa de generació en generació i que anys després la ciència ha pogut demostrar de facte els beneficis de certes plantes o herbes.


Per posar un exemple, a les cultures asiàtiques l'ús de les plantes és molt extens i es troben testimonis valuosos, en citem uns quants molt interessants:


  • A la Xina ja eren usades 5000 anys abans de Crist. Destaca el llibre "Pent Tsao" o "Llibre de les bones herbes", de l'emperador Shen Nong, que recull més de 300 plantes medicinals.


  • A l'Índia els remeis eren fonamentalment d'origen vegetal. La seva saviesaestà recopilada en els poemes sagrats vedes: Així en el Rigveda es parla dels seus principis actius. En les pràctiques curatives de l'ayurveda (ciència de la vida) les plantes constitueixen un recurs important juntament amb l'alimentació i l'exercici. En el Charaka Samhita, l'herbari datat sobre 1500 anys abans de Crist, es fa esment de més de 500 plantes medicinals.


  • Al Tibet, també es troben més de 2800 plantes medicinals que han estat usades en les cures de la salut des de l'antiguitat. El llibre Tsewang Dolkar explica que en la preparació de medicines es combinen milers d'herbes.


El consum de plantes s'ha multiplicat exponencialment en els últims temps i a més ha passat de practicar-se en entorns culturals concrets per expandir-se en un món cada vegada més globalitzat.


Ara mateix podem trobar infinitat de suplementació o preparats a qualsevol tenda de dietètica, centre comercial, supermercats... I a la vegada a moltes webs i pàgines especialitzades en aquest tipus de suplementació o preparats d'aquestes herbes.


Amb relació a les plantes medicinals i la nostra recent visita al parc de les olors de Santa Eulàlia de Ronçana, on en cultiven moltes d'aquestes plantes, a part de plantes aromàtiques i culinàries, voldríem posar uns quants exemples molt interessants sobre els beneficis de certes plantes i els seus usos, tant en el camp de la prevenció de malalties com en el de millora de la salut.


Àrnica (Arnica montana)


El nom d’Àrnica prové del terme grec ptarmikos que vol dir esternudar, doncs abans es feia servir per provocar esternuts. També rep el nom de tabac de muntanya ja que antigament es fumava.


L’àrnica es fa servir sobretot per tractar els hematomes, cops, luxacions, esquinços i dolors musculars, doncs estimula la circulació en la zona del cos on s’aplica. Es fa servir en tractament extern en tintura preparada amb alcohol de 70º. En forma de gargarismes es recomana per tractar les faringitis, amigdalitis i la gengivitis. També té un efecte en malalties infeccioses per la seva acció antibacteriana i contra els fongs.


CARXOFERA (Cynara cardunculus var.scolymus)


La carxofa té vitamines del grup B, en concret niacina (B3), (B2), tiamina (B1) i B6 i també vitamina A. És rica en ferro, calci, fòsfor, magnesi, potassi i sodi, i conté unes quantes proteïnes i també hidrats de carboni i mucílags (fibra soluble).


Resulta especialment interessant pels àcids que conté, com el cafeoilquínic i el dicafeoilquínic, el cafeic, l’oleic, el linoleic i el pantotènic. També aporta flavonoides aquests tenen una acció antiinflamatòria molt potent, fet que ajuda a lluitar contra malalties cardíaques.


Equinàcia (Echinacea purpurea)


L’arrel d’equinàcia és activadora del sistema immunitari (ajuda a produir més glòbuls blancs) i és molt recomanada en cas de malalties infeccioses del sistemes respiratori, digestiu i genitourinari. També s’utilitza per les infeccions locals i per via externa com antisèptic.


Curiositats: Originària d’Amèrica, els indis nord-americans ja l’utilitzaven per a la curació de ferides de fletxa o les mossegades de serp. El seu nom prové del grec Equinos que significa eriçó, en al·lusió a l’aspecte espinós del seu botó floral.


Farigola o timó (Thymus vulgaris, Thymus officinalis, Thymus serpyllum)


S’utilitza en amanides, graellades de carn o peix, samfaines, sopes, formatges, verdures, llegums, salses de tomàquet i marinats. Combina bé amb la ceba, el julivert, l’all i el llorer. No s’ha de barrejar amb l’orenga.


Afavoreix la digestió, la circulació i el sistema nerviós. Enforteix, desintoxica i estimula l’organisme en general. En infusió, s’utilitza per tractar la faringitis, la bronquitis i la tos. La seva atraient aroma i plaent gust, activen els teus sentits submergint-te en la frondositat del bosc. A més és:


  • Antisèptic

  • Cicatritzant

  • Antioxidant

  • Balsàmic

  • Digestiu (indigestions i flatulències)


HISOP – Hyssopus officinalis


Planta de la família de les lamiàcies. És molt aromàtica. Predomina en les zones pirinenques i prepirinenques del nord de Catalunya. Són molt curioses les seves flors d’una tonalitat blavosa intensa. Es feia servir per a desinfectar els ambients i per combatre les bronquitis.


Principalment, pel seu contingut en marrubiïna, s’utilitza per tractar afeccions del tracte respiratori superior i inferior (tos seca, bronquitis o constipat comú, grip, rinitis, sinusitis i asma) però també es pot usar en indigestions o flatulències. En ús tòpic, gràcies al seu contingut en tuyona i fenols (antisèptics) s’utilitza per a la neteja i desinfecció de ferides, cremades i ulceracions dèrmiques.


Romaní (rosmarinus officinalis)


Ja als textos bíblics se li atribueixen virtuts sanadores. A l’edat mitjana es pensava que donava felicitat perquè era l’herba de l’eterna joventut.


L’essència de romaní té diversos principis actius on hi predomina, sobretot, la càmfora. Es tracta d’un monoterpè amb propietats tòniques i estimulants. Per aquesta raó també se li atribueixen virtuts afrodisíaques, especialment per als homes.


Les propietats desinfectants del romaní s’havien fet servir per aromatitzar les cases i les cambres dels malats mitjançant fumigacions o vapors de fum.


Per a les varius i, en general, per millorar la circulació, el romaní té molta tradició d’ús.


Com que també estimula la circulació de la sang al cervell, alleuja alguns mals de cap i afavoreix la concentració i la memòria. Es diu que els pastors menjaven cada dia unes quantes flors de romaní perquè així la planta els ajudava a reconèixer amb més facilitat les ovelles del seu ramat. Així doncs, també és útil per ajudar els estudiants en època d’exàmens.


Propietats:


  • Tònic cerebral rejovenidor per ser ric en antioxidants

  • Estimula la circulació

  • Redueix la inflamació i la tensió muscular

  • Digestiu

  • Diürètic

  • Tonificant

  • Antiespasmòdic


Poniol (Satureja fruticosa)


Arbustet mediterrani, que creix sovint entre pedres, té una llarga tradició com a planta medicinal a Catalunya, essent la planta que es reservava per casos de descomposició, sobretot dels infants, i per això és famós el conte del cargol i l’herba del poniol.


Les seves propietats són desinfectants, antioxidants, carminatives i digestives. S’utilitza sobretot per a trastorns estomacals i per processos d’infecció o irritació del sistema digestiu.


PERILLA – Perilla frutescens


Planta de la família de les lamiàcies, també coneguda com a “Shisho”. De sabor fort, com d’alga. la seva olor és entre la menta i l’anís.


L’oli de les seves llavors té un alt contingut en àcid gras Omega 3 i àcid alfa-linoleic. La part medicinal a utilitzar són les seves fulles que contenen també un alt contingut en ferro i calci. La perilla té propietats antial·lèrgiques (antihistamínic) i antiinflamatòries. S’utilitza bàsicament per tractar afeccions respiratòries, refredats, grip i per intoxicacions alimentàries causades pel peix.


Curiositats: Als restaurants japonesos utilitzen la perilla per preparar el sushi i així evitar al·lèrgies i intoxicacions alimentàries que es poden produir al menjar el peix cru. Es va introduir a Japó al segle VIII i des d’aleshores és molt popular a la cuina per les seves propietats.


Artemisia annua


És una de les més de 300 espècies d’Artemisies ben identificades. Aquest gènere de la família Asteracees són plantes arbustives molt adaptades a les estepes semiàrides i terrenys rústics. Tenen en comú que són arbustos d’intensa olor i amargor.


Se l’acostumava aplicar en estats febrils. Als anys 70 del passat segle, tot buscant plantes efectives contra la malària, es va aïllar l’artemisina que conté amb força quantitat l’artemisia annua. I actualment constitueix el principi actiu de la teràpia antimalària identificada com a “Coarten”, produïda per l’empresa Novartis i l’OMS.


Alguns estudis han demostrat que la infusió d’Artemisia annua podia ser efectiva per combatre el virus del VIH. No només per l’artimisina, sinó com a conseqüència de la sinèrgia d’altres principis actius d’aquesta espècie. Darrerament han sortit alguns estudis xinesos que demostren que l’aplicació de plantes de la medecina tradicional xinesa, entre les que hi ha l’artemisia annua, combinades amb els tractaments de la medecina alopàtica, ha estat clarament beneficiosa en la recuperació dels pacients del Covid-19.


Darrerament s’ha difós com una planta amb propietats anticancerígenes i d’estimulació de la immunitat. Els components bàsics del seu oli essencial són: la càmfora, D germacrè, cetona artemisia, alcohol artemísia, linalol, cineol, p cimè, i tuyona.


Sabem que hi han moltíssimes mes, això és un exemple d'unes quantes que també podeu trobar al Camp de les Olors, el món de les herbes i plantes medicinals és molt extens i interessant.


Així que ja sabeu, a vegades la natura ens ofereix tot el que necessitem, així que cuidem-la i respectem-la.


125 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Comments


bottom of page