.png)
En aquest article, us volem presentar un seguit de curiositats històriques, un reculls de fets interessants o poc coneguts. Vols saber les històries més interessants i els moments més espatarrants de la nostra història? Doncs aquí comencem amb les 5 primeres curiositats històriques!
Ah!! Farem una mica de "SPAM" i dir-vos que també tenim programada aquesta activitat cultural on expliquem moooltes curiositats mes i passem una estona molt divertida, així que si t'ha agradat i en vols saber mes i passar una estona divertida, ens pots contactar i t'informarem de la pròxima data en què es fara aquesta hilarant activitat.
I ara sí! Us deixem amb aquest petit recull, esperem que us agradi!
1.- A Roma, Vespasià va posar un impost sobre el pipí
De vegades, les anècdotes de la història són d'allò més escatològiques, com quan l'emperador romà Vespasià va decidir posar un impost sobre el pipí quan es va assabentar que la gent l'agafava dels urinaris públics per tal de fer-lo servir per rentar i adobar la roba.
Quan es va adonar de l'interès aromàtic que tenia, l'emperador va pensar que podria recaptar grans sumes de diners a través d'aquest impost. El seu fill Tit va quedar indignat amb la mesura, però ha passat a la posteritat l'anècdota que explica com el pare va ensenyar-li una moneda al fill i li vademanar si feia mala olor. El fill, després de respondre-li que no, va rebre la resposta del seu pare: «Això no obstant, és pipí». D'aquí prové la coneguda frase «Pecunia non olet», que vol dir que els diners no fan olor.
2.- Els inicis de la cirurgia estètica, a l'Índia
A la història, un dels primers casos que es van registrar de cirurgia plàstica el trobem al segle VI a.C. La va practicar Sushruta, un metge que va deixar el testimoni per escrit de les seves pràctiques al seu llibre anomenat 'Sushruta Samhita'. Entre tot allò que ens ha fet arribar, cal destacar la rinoplàstia.
De fet, la seva obra recull detalladament la manera a través de la qual Sushruta reconstruïa el nas als guerrers que tornaven amb aquesta part del cos destrossada a causa dels combats. Per fer-ho, duia aterme una extracció de la pell de la galta que abans s'encarregava de dissecar i que incorporava a la part del nas rescabalat, una tècnica que igualment va emprar per a la reconstrucció d'alguns lòbuls d'orella.
Per anestesiar els seus pacients feia servir vi, i per evitar els coàguls recorria a les sangoneres.
3.- Salvat gràcies a la campana
Es tracta d'una expressió que prové de l'edat mitjana, un període en què diverses epidèmies van acabar amb la vida de desenes de milers d'individus i en què la mort va esdevenir quelcom molt freqüent. Ara bé, la medicina encara no estava gaire avançada i sovint les diagnosis no eren encertades. Ben aviat la gent es va adonar que hi havia persones que s'havien enterrat mentre encaraeren vives.
Especialment entre els rics, es va tornar força habitual enterrar els morts amb un cordill lligat a lamà, a l'extrem del qual hi havia una campaneta. D'aquesta manera, si el difunt es despertava a l'interior del taüt, podia moure la mà i fer sonar la campana per avisar que l'havien de desenterrar.
D'aquí prové la coneguda expressió «salvat per la campana».
4.- El porrò
El mot porró podria venir del llatí porrum, és a dir, l'all porro, amb el sufix -one, per la semblança de la forma del bull del porro amb el cos del recipient. En suport d'aquesta teoria, William Fordyceesmenta el 1809 que hi ha escenes dels frescos d'Herculà on hom hi pot veure personatges que beuen com els pagesos catalans.
Una variant dialectal posterior, porro, pot haver estat creada per una voluntat d'eliminar el sufix -ó interpretat com a marca de diminutiu.
Una altra hipòtesi fa procedir el nom porró del mot gascó porron, derivat afixat de polh quesignifica 'gall' (del llatí pullum, vegeu el diccionari Tot en gascon de Pèir Morà). En gascó, porron és com se'n diu de la tórtora i justament la forma que té el recipient recorda la d'un ocell.
L'origen del porró és almenys medieval i ja se'n fa esment en obres com "L'espill" de Jaume Roig. Antigament es deia meitadella. Abans es feien de terrissa.
Apareix esmentat als documents borjans d'Alexandre VI de 1493 (Chabàs):"dues escudelles trencades e un porró"
Al 2011 el diari espanyol ABC a l'article: "Diez inventos españoles que pasaron a la historia" l'esmenta com un invent català.
5.- El naixement de Carles V: escatologia pura
Un dels capritxos més grans de tota la història va fer que un dels emperadors més rellevants de tota l'edat moderna, Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, vingués al món en un vàter, perquè la seva marees va pensar que tenia una altra classe d'urgència.
Les cròniques d'aquell moment de la història ens expliquen que Joana, que rebia el sobrenom de «laBoja», es pensava que no tenia dolors de part sinó mal de ventre originat per molta diarrea. Ara bé,quan era al lavabo va veure que en realitat no expulsava del seu cos cap excrement, sinó tot unemperador.
Carles, en comptes d'avergonyir-se a causa del seu naixement poc convencional, es vaposar a construir un imperi de grans dimensions.
#historia #anecdotes #efemerides #Sensepressa #curiositats #EdadMitjana #EdadModerna #EdadContemporanea #esceneshistoriques #bloghistoria