.png)
La il·lusió que crea el mag és espectacle, però per tal de crear-la calen certes habilitats i moltes hores de pràctica. Si se sap el truc, es perd tota la màgia i ja no té gràcia. La il·lusió, però, es crea utilitzant tan sols mètodes naturals. El practicant d'aquest art misteriós rep el nom de màgic, prestidigitador o il·lusionista.
El nom més popular d'aquest gènere és màgia. El més precís, il·lusionisme, perquè, com dèiem, no té res a veure amb poders sobrenaturals, sinó amb la seva simulació (il·lusió). El mot prestidigitació (del llatí presti digiti, «dits àgils») al·ludeix a l'habilitat extrema que cal tenir als dits per a practicar aquest art o ofici.
El primer mag documentat fou Dalmau de Tortosa, cap al 1550. Va actuar a Milà davant de Carles V i Francesco Sforza, i fou detingut (i posteriorment alliberat) per la Inquisició, acusat de bruixeria. Encenia i apagava foc en les seves mans i feia meravelles amb les baralles de cartes. Girolamo Cardano (gran metge i matemàtic, i jugador empedreït i perdedor) esmentava en una de les seves obres que calia prohibir jugar a aquell maleït espanyol, sota pena de vida.
A la Catalunya de l'últim terç del XIX, l'il·lusionisme ja és un espectacle molt popular que es representa tant en teatres públics com en cases particulars. Envernissat de joc científic, a partir del 1835 es programa il·lusionisme al barceloní teatre de la Santa Creu.
Un dels mags mes popular de catalunya va se el barceloni Fructuós Canonge i Francesch (Montbrió del Camp, 27 de març de 1824 - Barcelona, 13 de gener de 1890) conegut també com el Merlí català.
El 1831 la seva família es traslladà a Barcelona. Fou enllustrador i venedor ambulant de betum d'enllustrar el calçat. Assolí grans èxits com a prestidigitador: recorregué Amèrica i bona part d'Europa. Perseguit per les seves idees republicanes, fou nomenat, tanmateix, cavaller dels ordes de la reina Isabel II d'Espanya i de Carles III. Es diu que en una actuació per la reina Isabel II va arribar tres hores tard. Quan el mag va aparèixer, i just quan començava a recriminar-li el retard, tots els rellotges del palau van marcar l'hora acordada per a l'espectacle. En les primeres festes de la Mercè (1871), va actuar per Amadeu de Savoia, a qui mentre el delectava amb uns jocs amb un mocador, d'aquest va fer sorgir un paper que portava escrit "Què vol el poble?", que amb un ràpid moviment de mans va substituir per un pa, denunciant així la pobresa de molts barcelonins.
La ciutat de Barcelona guarda dos vestigis de la seva existència, el primer, el seu cartell d'enllustrador de botes a la plaça Reial, i un segon, al carrer Pas de l'Esperança on hi ha un dibuix del mag traient un conill del barret que fou el reclam d'un desaparegut comerç de prestidigitació.
També un nom amb molt de pes al món de l'il·lusionisme va ser Joaquim Partagàs (Barcelona,1848-1931), 'el taumaturg català', va debutar al Romea el 1879, va fundar el 1878 la botiga El Rey de la Magia, que el 1881 va passar a l'actual emplaçament, va publicar, el 1900, 'El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral' i, entre el 1894 i el 1900, va regentar a la Rambla del Centre el Salón Mágico, primer teatre màgic de l'estat espanyol.
L'any 1868 va emigrar amb el seu germà Urbà a Argentina, on va treballar en una llibreria i es creu que va tenir la seva primera oportunitat d'interessar-se i llegir sobre màgia. També sembla que va ser important en la seva formació sobre aquest tema en Fructuós Canonge i Francesch, famós mag espanyol del segle xix i que casualment va actuar l'any 1874 a Buenos Aires. Just un any després, en 1875, ell i el seu germà van tornar a Espanya. Joaquim es va dedicar a aprofundir al món de la màgia, i un any més tard va tornar a Argentina, convertit en mag professional.
L'any 1877 ja estava de gira per Argentina, Uruguai i Brasil, apareixent en la premsa com ‘’el Taumaturgo Catalàn'’ i obtenint un gran èxit.
1878 va tornar definitivament a Barcelona i va estar de gira per diversos llocs d'Europa, acabant per establir-se a la seva ciutat natal, va debutar al Teatre Romea l'any 1879. Va inaugurar, amb el seu nom artístic, la més important tenda de màgia d'Espanya (El rei de la màgia), a Barcelona, que segueix obert i ha estat una gran referència per a tots els mags espanyols.
Un tema molt curiós i poc conegut, barrejant l'història amb el misticisme de la màgia i els seus secrets, interessant, oi?